«La mort i la primavera» és la novel·la que Rodoreda volia convertir en la seva obra mestra, i la més autobiogràfica de totes les que va escriure sota la seva aparença fantàstica.
Els grans temes rodoredians -l’amor que neix i mor, l’afany de llibertat que topa amb la repressió, la solitud davant la meravella del món, el talent dels homes per convertir la vida en un infern- s’hi despleguen amb més esplendor i més horror que mai.
En un lloc sense nom i en una època indeterminada, aïllat enmig duna natura inquietant, viu un poble sotmès a una llei rigorosa que vetlla per destruir tota forma de desig.
Un noi de catorze anys, en el moment de fer-se home, comença a rebel·lar-se i sembra sense voler la llavor d’una guerra civil.
Real com un contes de fades modern, «La mort i la primavera» és un llibre sobre la sedició i el testament d’una escriptora que va posar la seva llibertat per damunt de tot.