Monsieur Teste -tant el llibre com el personatge-, poden considerar-se el jo literari de Paul Valéry.
Així com Valéry, amant del rigor de les matemàtiques i la ciència, va arribar a detestar la vaguetat i la imprecisió, Monsieur Teste constantment cerca la precisió de l’intel·lecte.
No és casualitat que les primeres paraules del llibre siguin: «L’estupidesa no és el meu fort».
La sobreposició de les seccions del llibre, sense relació aparent, acaba desvetllant trets identificatius de Monsieur Teste i de Valéry.
En una d’aquestes seccions s’hi troba la carta que Émile Teste, esposa de Monsieur Teste, escriu a un amic parlant del seu marit.
Gràcies a ella es pot descobrir que una persona consagrada a la fredor de la intel·ligència pot estimar encara amb més tendresa, passió i dedicació que el més ardent dels enamorats.
Monsieur Teste, així com Paul Valéry, són la bellesa despresa d’una partida perfecta d’escacs i l’intel·lecte que s’amaga rere les creacions dins del món del Jazz de Dave Brubeck.